L’espurna

Vist que la única manera de posar pals a la roda del tramvia ofegador de drets que el govern aplica setmana rere setmana, en plena comunió amb els neolliberals europeus, és actuar contra els pocs que es mouen, s’acaven d’anunciar multes d’entre tres i sis mil euros pels estudiants que es van resistir en l’anomenada primavera valenciana. Aquells joves davant de l’IES Lluís Vives que van estar uns quants dies manifestant-se en solidaritat amb un company i que van ser reprimits i dentinguts i acusats de desordres i desobediència, hauran de passar pel jutjat perquè el govern valencià ha iniciat expedient sancionador contra tots ells. El govern valencià, a través de l’advocada general de la Generalitat, Isabel Villalonga, està disposat a ser inflexible amb la legalitat i, tenint en compte que manifestar-se sense avís previ és un delicte, es demana, tan tranquilament, una sanció que està fora de les seves possibilitats. El govern valencià no té vergonya, es clar. No solament perquè el que pretèn és escarmentar els que van protestar i posar-los com exemple perquè ningú s’hi atreveixi, sinó perquè la lletrada Villalonga és una de les imputadas en el cas Nóos a la Comunitat valenciana, des del febrer passat.
Un cas paral·lel és el de Diego Cañamero, sindicalista del Sindicato Andaluz de Trabajadores, que s’ha passat sis hores detingut a una comissaria sevillana després d’assitir a un judici contra un company com a testimoni, i descobrir els jutges que Cañamero estava en recerca i captura per no fer cas de les crides judicials en declarar-se insubmís per la persecució que, en la seva opinió, està patint el SAT a Andalusia. Si totes les insubmissions són delicades, la judicial encara ho és més perquè qualsevol pot ser detingut i posat davant del jutge pel simple fet de no atendre un requeriment particular. Així que Cañamero que n’ha rebut molts d’aquests requeriments en els darrers mesos i que ja fa temps que va decidir no atendre les crides judicials està permanentment pendent de ser portat a comissaria perquè se li amunteguen les causes.
Ni els joves de València ni Diego Cañamero han fet altra cosa que mostrar la seva protesta. Ni han danyat els comptes públics, ni han utilitzat la violència, ni han enganyat ningú, ni s’han enriquit a costa de res… Ben al contrari, s’han mostrat solidaris contra les injustícies fent servir la única cosa que ens estan deixant: la protesta i la insubmissió, les dues eines de la desesperança quan ja no és pot creure amb la llei, ni en els que l’apliquen ni els que les dicten. Aquests casos són casos de totes els dies, que van sortin a les pàgines dels diaris de manera continua però rutinàriament.
Qualsevol dia ens sorprendrem amb un cas com tots els altres que farà saltar les espurnes i inflamarà la saturació en la que vivim. Serà una espurna sobtada, que ningú s’espera, però a partir d’aquell dia les coses seran diferents…
18.5.2012

Publiqueu un comentari

Heu d'ingresar per publicar comentaris.