Apocalipsis

Jo no hi entenc gairebé res d’economia —com tothom, inclosos els economistes segons confessió dels més modestos i intel·ligents— però el que està passant a Grècia aquests dies fa mala espina. No em refereixo a que no consegueixen govern —quina sort tenen—, a que tenen una ultradreta que fa por, a que la gent es suicida pels carrers, tot i que aquestes coses son tremendes. Em refereixo a la quantitat d’euros que han tret dels bancs aquest 2012. Parlen de més de 10.000 euros en els dos primers mesos i només des del 7 de maig, mil milions més. La primera sorpresa és que hi hagi tants grecs que encara tenen diners als bancs del país. Els grecs que tenen diners de veritat segur que no deuen tenir euros, deuen tenir yuans o dolars. La segona sorpresa és que hagin trigat tant, perquè ja es veu que això no té aturador, que Europa camina per un precipici i que no saben què estan fent. La cosa fa mala espina perquè quan els bancs es buiden de diners és que no hi ha res a salvar. Si els que han de donar crèdits perquè aquest és el seu objectiu intrínsec es queden secs, val més còrrer. Si no hi ha diners, no hi ha res de res en aquest mercat global.
I això que val per Grècia, val també per a nosaltres. Fa mesos que resistim, però la resistència sempre té un límit. El dia que no tinguem diners s’ha acabat pagar res i si no paguem res no sé com menjarem… així de dramàtic.
No sembla que l’estiu apunti massa bé. El Nobel Krugman ja ha dit que espera un corralito pel mes de juny a Espanya i potser també a Itàlia i a mig Europa de retruc. Ja m’han dit de gent que aquí, entre nosaltres, ha tret els pocs estalvis que tenia dipositats a les entitats financeres. Hi ha un grup d’economistes joves que pronostiquen públicament que això de l’euro s’acabarà sobtadament i que un bon dia ens diran que cal que reconvertim la moneda europea per pessetes. Per pessetes que no valdran res comparativament amb el que teníem. En fi, aquest és un apocalipsis econòmic, com jo no havia conegut mai.
Jo he plantat mongetes a l’hort. No n’hi haurà per tothom, però qui no troba solucions és perquè no les busca…
L’esperança és que, quan tot això passi, ningú es cregui als del PP, ni als del PSOE, ni als de CiU, ni als de…
16.5.2012

Publiqueu un comentari

Heu d'ingresar per publicar comentaris.