Articles. Juny 2011

Bipartidismes

Dijous, 30-06-2011

És veritat que si aquest és un país bipartidista, ho és perquè la majoria de la població que vota —quedem-nos amb la dada—, vota a dos partits majoritàriament. És veritat que al voltant del 80% dels vots vàlids en les eleccions generals, van a parar al PSOE o al PP i en aquests dos partits ja els hi va bé el repartiment i els recanvis de poder perquè saben que, o manen els altres, o manen ells. Els que es queixen que el país no és bipartidista són precisament els dirigents de la resta de partits que no són aquests …

Actors maleducats

Dimecres, 29-06-2011

Declaracions de Duran Lleida als passadissos del Congrés de Diputats en el darrer debat sobre l’estat de la nació d’en Zapatero: “Ja estic acostumat a haver d’esperar uns minuts a que tots els diputats vagin marxant del saló de plens quan començo la meva intervenció”.
L’escenografia, del tot irreverent: comencen a parlar els grups minoritaris i els diputats dels partits majoritaris aprofiten per prendre un café, fer una cigarreta o simplement estirar les cames. Se m’ocorren unes quantes reflexions:
1. Els diputats dels grups minoritaris tenen poca sang a les venes. Jo hagués fet un escàndol d’aquesta repetitiva manca de respecte, sensibilitat i …

Sabiesa popular

Dimarts, 28-06-2011

És d’ampli domini públic un inconcebible consell popular que indica que si mai et trobes davant un lladre és preferible que el matis abans de trencar-li una cama si el que vols és evitar-te problemes. Jo ho he sentit moltes vegades i sempre m’ha fet una certa basarda perquè em temo que és molt difícil trencar una cama a algú, però encara deu ser més difícil matar.
El consell popular, —el poble, així en genèric, és sabi per antonomasia—recomana fer el més difícil i no pas el més fàcil. Segurament perquè deu saber, certament, que en aquests casos el més …

Moviment líquid

Dilluns, 27-06-2011

Segurament no sabem viure sense etiquetes, per això, un moviment tant desetiquetador com el 15-M ja ha estat estudiat com a part de les societats líquides que són exactament el contrari de les societats sòlides, les que ens tenen acostumats a que facin figa. El 15-M formaria part d’aquest univers de la liquiditat contemporània, moviments, organismes, col·lectius que tenen la xarxa com espai d’intercanvi d’opinions, de transmissió d’idees i de plataforma de convocatòries, sense gairebé més suport que l’interès conjuntural dels visitadors esporàdics que acaben convertint-se en seguidors genèrics i qui sap si compulsius. És per tant, un sistema d’interconnexions …